Ell no és en Ronaldinho (per sort…) i ella no és la Carmen Miranda (al•leluia!!) però gasten el mateix accent. Van arribar ara fa més d’un any per estudiar peixos i el primer que varen aprendre va ser com se senten les sardines a una llauna (el despatx amb més persones per m2... una mena d’ONU en petit). Mica en mica es varen adaptar al clima gironí, a la seva gent i al menjar. Ara que ja començaven a parlar català millor que en Montilla i tenen la Tesi a punt de grapar, els arriba l’hora de tornar cap a casa. Ja hi haurà moments per acomiadar-se, però per si no coincidiu o voleu que “consti en acta”, podeu deixar un comentari, un “a reveure”. Ah! I sigueu una mica originals, eh?
2 comentaris:
Bueno bueno...
Arrosset a la Ràpita per visitar en Carles, i unes sambes al Brasil, no???
Què us sembla el proper dinar de Nadal per l'Hemisferi sud?
Venga, president honorífic de la comissió de fiestas y festejos, a veure si fas honor al teu càrreg i ens organitzes un dinar de nadal a Brasil!!!!
Gemma
Una de les infiltrades es passa per aquí per desitjar-vos una bona tornada a casa. Espero que us ho hagueu passat molt bé per aquestes terres i per aquesta facultat, lo suficient com perquè ens anyoreu una miqueta i ens torneu a visitar!
Petons i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada